La nit cau ràpid. La foscor apaga el cel
cada vegada més puntual i les estrelles formen un bonic estampat que observem
amb silenci des del llit. Estem estirats de panxa amunt, i el requadre que
perfora el sostre, ens regala una altra nit d’estels. Lentament, anem
descobrint noves estrelles que en un primer instant no havíem apercebut. Sembla
que a cada segon una nova llumeta s’encengui allà dalt. Algunes brillen
suaument i d’altres amb més intensitat. Tan debò la finestra fos més gran i
poguéssim atrapar amb la mirada el cel amb la seva plenitud. Absents del que
ocorre, l’enyorança es va filtrant discretament per la finestra que segueix
oberta, fins que ja és massa tard i aconsegueix acariciar-nos el cor. Estem
lluny. El cel però aquesta nit està màgicament il·luminat i acluquem els ulls
sota la mirada de les llumetes guardianes. Demà serà un altre dia.
El sol ha tornat al seu lloc i la claror
del dia fa estona que travessa els vidres de la furgo. Ens incorporem mandrosos
i mentre els seus peus ja han tocat a terra, observo els meus que es balancegen
pensant en quin moment tocar el sòl. Avui ens espera un indret molt especial.
Encara no ho sabem però serà màgic. Esmorzem amb la ràdio de fons i el soroll dels
cereals fent-se miques entre les mandíbules. Encara seguim mig endormiscats i
la gana ens paralitza el do de la paraula.
Ens hem posat en marxa, les vitamines de
l’esmorzar poc a poc van fent efecte i ens endinsem a una reserva. Es tracta de
la reserva dels indis Navajo. A la taquilla de fusta, la dona que avui ocupa el
lloc ens assegura que arribem al millor moment. Perfecte, era l’hora que havíem
planificat. Depositem la nostra confiança amb ella i ens preparem per la
incursió dins del canyó.
El guia navajo ens espera impacientment
dins del quatre per quatre. No volem oblidar res a la furgo però el sol avança
ràpidament. Ens hem d’espavilar si volem veure la màgia del canyó. El que
comença sent un camí de terra es va convertint en un terreny de mines de socs
que posen a prova el amortidor del jeep. Al darrere ens intercanviem la mirada
a cada bot i ens comencem a demanar quan arribarem. Aquell jeep no aguantarà
molts viatges més i volem estar segurs d’arribar i tornar. Finalment, el
terreny es va suavitzant i alentint. Ja hi som.
En quan posem els peus a terra, la sorra atenua
el salt. No hi ha temps però per jugar a caminar descalços o fer corredisses.
El guia navajo ens espera ja a l’entrada del canyó. No podem badar. El sol
aviat canviarà de posició. La fissura que s’obra sobre la paret de roca sembla
estrenyés i la llum es perd al seu interior. Ens encaminem a l’entrada i
meravellats per l’espectacle que quedava ocult des de l’exterior, els nostres
passos es comencen a perdre entre les estretes parets del canyó de l’Antelope
o, amb navajo, “Tse Bighanilia” (lloc on l’aigua flueix a través de les
roques).
La fina sorra segueix alentint els nostres
passos conscientment. Ja no pensem on posar el peu. Les mans van palpant les
ondulades parets i els rajos de sol que comencen a col·lar-se al canyó ens
guien el camí. El canyó s’estreny i no podem deixar de contemplar les
extraordinàries formes que el vent i l’aigua han esculpit sobre les parets. És
una obra d’art de la natura on la llum, el color i la forma s’entrellacen en
una espectacular mostra exquisida de bellesa que va canviant al llarg del dia
sota el pas del sol. Sota els palmells, la roca és quasi suau i amb la punta
dels dits seguim les línies ondulants. Quasi bé, sembla el rastre d’un pinzell
que ha tenyit amb els seus filaments la paret de grocs, taronges i liles. Cada
pas ens encega més que l’anterior i, comencem a entendre que dins hi ha alguna
cosa de màgica. Des del fons del canyó, el so d’una flauta penetra hipnotitzant
les orelles. Tanquem els ulls per un instant i podem veure les mans terracota
d’un navajo tocant en algun espai celestial del canyó. La vista, la ment i
l’ànima se’ns perden sota aquell lloc màgic.
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
 |
| Antelope Canyon - Page - Arizona |
Espectacular!!!! No hi ha paraules, i de ben segur que ni vosaltres mateixos en deurieu tenir per expresar tanta bellesa. Oh! com m'hagues agradat ser allà amb vosaltres! Pot ser en una altra ocasió "qui lo sa". Una abraçada molt forta parelleta.
ResponEliminaConxi
Hola Conxi! Doncs sí, va resultar un indret totalment commovedor. Estic segura que t’hagués encantat! Ja ho saps, si mai hi vas, anotat l’Antelope Canyon a la ruta! I sinó, no ens faria res portar-t’hi! ;)
EliminaUna abraçada gegant!
L’enyorança sota els estels amb el silenci de la nit, s’esvaeix durant el dia contemplant les meravelles de la mare naturalesa. GMJ
ResponEliminaPer sort, l'enyorança es debilitza cada dia que passa i que ens té més a prop de casa. Ja va quedant menys per esvair aquest sentiment que, sense dubte, condimenta també aquesta experiència. Una abraçada!
EliminaSimplement maravellos . Com hi pot haber llocs tant espectacular i preciosos . Al cap i la fí el món es grandiós.
ResponEliminaUn petó ben fort parelleta