Em sento a escriure una crònica que fa
mesos intento trobar-ne les paraules. Evoco per viatjar al passat i trobar l’autenticitat
dels sentiments. Fallo al intentar tallar les frases. Els mils d’imatges que
esclaten a la meva ment em fan ballar indecisa de tant rècord. 324 sols, 323
llunes i quasi 56.000 quilòmetres en un espai de quasi 8m2. Recordo el que ens
van dir aquell vespre: “la cuidarem”. Penso en ella i la imagino com pelicà
agafant el vol amb les seves enormes ales. Disposada a recórrer món. Aquesta
vegada però sé que s’enlaira sense nosaltres.
