dilluns, 7 de setembre de 2015

Adéu furgo, adéu

Em sento a escriure una crònica que fa mesos intento trobar-ne les paraules. Evoco per viatjar al passat i trobar l’autenticitat dels sentiments. Fallo al intentar tallar les frases. Els mils d’imatges que esclaten a la meva ment em fan ballar indecisa de tant rècord. 324 sols, 323 llunes i quasi 56.000 quilòmetres en un espai de quasi 8m2. Recordo el que ens van dir aquell vespre: “la cuidarem”. Penso en ella i la imagino com pelicà agafant el vol amb les seves enormes ales. Disposada a recórrer món. Aquesta vegada però sé que s’enlaira sense nosaltres.