divendres, 28 d’abril de 2017

La reserva Wendake, passat i present (2a part)

“Wendake, a Terra de Wendats”, ens diu en Kamatache. Tot i que aleshores estaven assentats a la regió dels Grans Llacs, s’anomenaven Wendats; “els habitants de la península”. Avui, sobre aquest bocí de territori amerindi, sobre la pell d’ós que li cobreix el cap i es perd rere les seves espatlles, el cel es reprimeix indecís com si no gosés interrompre les seves sàvies paraules. En els seus mots d’antany, ones invisibles però sonores, fan eco en nosaltres. Ens transporten a la tribu, a la Mare Terra, al Pare Sol i a l’Àvia la Lluna sota els quins regeixen els seus valors.

diumenge, 9 d’abril de 2017

La reserva Wendake, l’inici de tot un aprenentatge (1a part)

Rere nostre, als peus de la ciutat de Quebec, les aigües del riu Sant Llorenç segueixen el seu curs incessant. Venen navegant des dels grans llacs, s’escolen terra endins i es perden al Golf Sant Llorenç fins desembocar el seu ímpetu a l’Atlàntic. Al nord d’aquest transcurs marítim, vora el riu Saint Charles que serpenteja la comarca, queda una població de 2.100 habitants, carrers escrits en cal·ligrafia ameríndia i senyals de stop que ens fan parar sota la transcripció “SETEN”. Estem a territori Wendake. Terra de wendats, com indica el seu nom. Sobre nostre una gran màscara d’ulls blau cel i rodons, penja amb fermesa a l’hora que ens dóna la benvinguda a Onhoua Chetek8e (enclavament tradicional dels Hurons). De l’altra banda, en Simon ens espera.