Enmig d’una primavera que tot just
desperta amb parsimònia, viatgem rumb a l’est en busca de dolç. Enrere deixem Mont-real
i els seus gratacels i, sota un dia clar i fred, partim entusiasmats en una aventura
llaminera. En aquesta època, els boscos són encara esteses d’arbres que
vesteixen l’atmosfera boscana amb la seva nuesa. Vora la ruta, immiscuits en
una rural i més autèntica Quebec, els troncs que desfilen són pilars llenyosos que
s’entreguen al cel i es dissipen en la profunditat. Agafats a les seves escorces,
petits cubells d’alumini recol·lecten a comptagotes el que hem vingut a buscar.
