dilluns, 29 de febrer de 2016

La muntanya rere una cortina d’estalactites

Mont-real desperta a un nou dia. Els pardals que saltironen cada matí damunt dels matolls que ens tapen la finestra, avui no piulen ni canten. Una tímida claror envaeix l’habitació i ens tira dels llençols. La casa és silenci i pugem les escales que grinyolen i es desperten sota les nostres dormides plantes. Fora hi ha un blau instal·lat però ja hem après que aquí el color del cel no va lligat amb la temperatura. La línia de mercuri avui no supera els vint-i-sis graus negatius. És el dia perfecte per sortir a experimentar el fred.

dimarts, 23 de febrer de 2016

La festa de les neus

L'avió s’enlaira de nou i aquesta vegada deixem enrere un gran amic i tres intensos mesos que es fan difícils d’acomiadar. Una part de nosaltres es nega a estar en aquest avió, desafiaria el segell que hi ha estampat al nostre passaport i es quedaria a Schaumburg seguint amarant-se de tanta hospitalitat i bondat de la quina el Mike i la seva família ens han regalat. Una altra part però és massa curiosa per seguir esperant. Ànsia aterrar en aquest nou país que es desplega als nostres peus sota un vel blanc. Mont-real és la nostra pròxima destinació i ens acull en ple mes d’hivern.

divendres, 5 de febrer de 2016

L’arquitectònica Chicago

Feia un mes que havíem arribat a Chicago però encara no havíem trepitjat la ciutat. Schaumburg queia a una hora de tren i les combinacions de bus per arribar a la estació ferroviària eren d’impossible. Els talons tampoc ens picaven. Sabíem que teníem uns mesos per endavant per perdre’ns en un moment o altre per la windy city i, al cap i a la fi, aquesta vegada, volíem redescobrir-la de la mà del nostre amic Mike. Sota una tardor benèvola per la quina estàvem passant, no vam triar cap millor dia que aquell dissabte de novembre en que el cel es va decidir per nevar.