Vol AA131, Chicago. Les rodes del darrera
es desprenen per fi de la pista. Flotem. Oscil·lo la vista com qui no vol per
la finestra i veig Barcelona empetitir-se sota els nostres peus. El mediterrani
tot just comença a dibuixar-se vora la costa quan els primers núvols comencen a
aparèixer. Ascendim ràpid. Sento les orelles encara apegades a terra volent esclatar.
No triguem en estabilitzar-nos sobre una massa de cotó que s’estén a l’infinit.
El cel vist des d’aquí és preciós. Deixo ja reposar el cap i m’aferro a la seva
mà. Ja està. Estem volant. L’aventura ha començat.
