divendres, 30 d’octubre de 2015

L’inici d’una nova aventura; first stop Chicago

Vol AA131, Chicago. Les rodes del darrera es desprenen per fi de la pista. Flotem. Oscil·lo la vista com qui no vol per la finestra i veig Barcelona empetitir-se sota els nostres peus. El mediterrani tot just comença a dibuixar-se vora la costa quan els primers núvols comencen a aparèixer. Ascendim ràpid. Sento les orelles encara apegades a terra volent esclatar. No triguem en estabilitzar-nos sobre una massa de cotó que s’estén a l’infinit. El cel vist des d’aquí és preciós. Deixo ja reposar el cap i m’aferro a la seva mà. Ja està. Estem volant. L’aventura ha començat.

Volem en algun punt de la troposfera i em pregunto quan de temps passarà fins que tornem. Sento que no puc contenir-me més i em deixo llagrimejar. La seva mà continua agafada a la meva i els seus ulls parlen com els meus. Masses adéus. La calma regna lentament dins l’avió en aquest matí assolellat i el nadó de la fila trenta sembla que també ha trobat la seva serenitat. A penes hem dormit aquesta nit però no aconseguim trobar la son aquí dalt. Es fa difícil assimilar que hem posat play al nostre somni. Que estem volant a América.

De cames arrupides i amb ulls de qui no ha dormit amb molt de temps, el Marc duu els cascs posats i mira la televisió amb la barbeta aixecada. Sembla que finalment he dormit com una marmota i que ja no queda gaire per trobar terra. Miro novament per la finestra i el mar de núvols continua tant impol·lut com fa unes hores. Petits cristalls de gel es dibuixen davant del meu nas i m’agrada pensar que són abraçades congelades. La llumeta del cinturó ens alerta, comencem a descendir. Estem ansiosos. Encara ens queda agafar un altre avió però “des del moment en que les rodes toquin la pista estarem als Estats Units i ens regirem ja per les seves lleis”, em diu.

L’escala a Nova York es fa més curta del que ens imaginàvem i enlairem de nou. Són bells els records que ens porta aquesta ciutat... (Una sorpresa (in)esperada). No és la primera vegada que estem als Estats Units. Dos anys enrere recorríem les seves carreteres, dormíem en indrets inhòspits i màgics i la ruta ens duia a conèixer cors bondadosos. Aquesta vegada però és diferent. No hi ha ruta planificada ni destins encerclats en un mapa. Ens adrecem a Chicago on ens espera un bon amic. Demà no sabem on pararem però sabem el que busquem; una nova aventura. Qui sap, més arrelada, més profunda, més propera potser. Més enllà de Chicago el futur segueix encara incert als nostres ulls tot i els mils d’idees trapelles que ja tracen línies en la nostra ment.

La foscor envaeix ràpid el cel de Chicago i mils i mils de llums il·luminen la quina és la segona ciutat més poblada del país. Més que the second city, sembla que arribem a la ciutat de les lluernes. No puc evitar esclafar el nas a la finestra i tibar-lo del braç per contemplar junts l’espectacle. Ja hi som. Toquem terra americà per segona vegada i les meves orelles segueixen intentant endevinar si encara floten o encara estan atrapades a l’altra punta de l’oceà. Ens afanyem a buscar l’equipatge. La impaciència per retrobar el Mike ens fa anar entusiasmats amunt i avall. Dos anys més tard des d’aquella primavera (Aquesta vegada a Chicago), avui ens tornem a reveure. Plantat a la secció vuit, ens espera amb el seu tímid somriure tal i com el recordàvem. L’alegria de tornar-lo a veure ens alenteix l’agilitat de paraula. Sembla que va ser ahir que ens acomiadàvem... Ràpidament carreguem les maletes al cotxe i ens posem en ruta a casa. A penes trigarem vint minuts però les imatges que comencen a desfilar per la finestra em transporten ja a un ahir per sempre inoblidable.

La ciutat de les lluernes - Chicago - Illinois

3 comentaris:

  1. Marc & Ester. Per segona vegada, que dir, el que se us estima i el que os trobarem a faltar.
    Ja fa uns dies que vau marxar a "redescubrir" les Ameriques. Andorra se us fet petita.
    Aquesta porta al nou mon. A noves experiències, a noves vivencies. Mireu-la amb el cap ven alt, sense por, però amb respecte i molta precaució.
    No sera facil, la distancia ens separa, pero el nostre amor es amb vosaltres.
    Avui en dia, les noves tecnologies en ajuda. Per tant, l'aprofitarem novament per estar tant propers, com vam fer en l'anterior aventura.
    El temps passa volant. Aixi que, moltes abraçades i molts molts petons . Fins aviat.
    Joan & Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què dir... els nostres sentiments són recíprocs. Perseguir els somnis comporta sovint sacrificis. I malgrat la nostra il·lusió i ànsies de seguir descobrint món, deixem molt enrere. Us deixem a vosaltres i a totes les persones que estimem. La decisió no ha estat fàcil aquesta vegada tampoc però, com sempre, el vostre suport i amor ens donen forces per tirar endavant.
      Com bé dieu, el temps passa ràpid. Així que us diem també "fins aviat" i des d'aquí, des de les Amériques, us enviem una abraçada molt gran.
      Us estimem moltíssim i ja us trobem a faltar.

      Elimina
  2. Aaahahh Pell de gallinaaa!!! Una abraçada ben forta!!!

    ResponElimina