diumenge, 15 de juny de 2014

Replay i idees d'artifici

Tiro amunt de la maneta i la porta llisca pesadament com si d’un amagatall secret es tractés. L’olor a fusta em cobreix el sentit de l’olfacte i el silenci que regna dins aquell espai diminut em vol absorbir en un viatge en el temps. La claror de l’exterior va envaint lentament l’habitacle i acaba per desvelar la quietud que hi regna dins des de fa mig any. No hi ha xiruques dificultant l’accés, ni raspalls de dents penjant damunt d’una petita pica. Tampoc hi ha cap guia entreoberta damunt del llit. Tot està en perfecte ordre d’absència. Inconscientment, tiro del tros de tela que penja a la dreta i, m’adono que ell no està al volant mirant l’horitzó i esperant que m’assegui al seu costat amb una caixa de dònuts per compartir.