Extra: Halloween

Des de mitjans d’estiu que havíem començat a veure carabasses i disfresses omplint els aparadors dels centres comercials. Sobtava entrar als magatzems amb màniga curta i veure fulles de tardor decorant el passadís de Halloween. Espelmes taronges, calaveres decorant centres de taula i carabasses amb un somriure malèfic ocupaven una desena de prestatgeries on la gent ja començava a tafanejar. Encara quedava molt per la nit de Tots Sants però semblava que ningú volia esperar fins al darrer moment.

La nit de Halloween però va arribar més ràpid del que ens havíem imaginat. I de fet, sense donar-nos compte, els magatzems havien buidat ja les seves existències que ara formaven part de la decoració de cases i jardins. Passejàvem per carrers i capturàvem imatges d’un ambient que quasi rivalitzava la festivitat de Nadal. Però quina era l’autèntica història de Halloween? I de fet, què volia dir Halloween?

Halloween, o All Hallow’s Eve (vigília de Tots Sants), és en realitat una festa d’origen cèltic coneguda com “Samhaim” que deriva de l’irlandès antic i que ve a dir “fi de l’estiu”. Es celebrava al final de la temporada de collites i donava pas a un “nou any cèltic” que corresponia amb l’inici de l’estació obscura; la tardor.

Els antics cèltics creien que amb l’arribada del Samhaim, la línia que uneix aquest món amb l’altre es feia més estreta i permetia als esperits passar-hi a través. Els avantpassats eren benvinguts a casa i homenatjats. Mentre que els esperits malignes eren allunyats mitjançant l’ús de disfresses i màscares. D’aquesta manera, es creia que adoptant l’aparença d’un esperit maligne, els espantaven i evitaven ser maleïts. Més tard, els immigrants irlandesos que van arribar a nord Amèrica durant la fam de la patata, van transmetre aquesta tradició i, amb ella, la costum de donar a les carabasses la forma d’un esperit maligne.

Tots hem vist alguna vegada la típica imatge de nens disfressats picant a les cases demanant caramels, o en contrapartida, oferint una broma de mal gust. Doncs bé, la llegenda popular cèltica deia que no solament els esperits dels difunts eren lliures de rodar per la Terra durant la nit de Halloween, sinó també tota mena d’esperits procedents de tots els regnes espirituals. Entre aquests, hi havia un de terriblement malèfic que rondava pels pobles i llogarets, de casa a casa, demanant precisament “trick-or-treat” (truc o tracte). La llegenda explicasperit,  Halloween, sinsicaapartida, oferint temibles que representaven aquest mateix esperit,  Halloween, sin que els vius escollien el tracte tot i el cost que allò pogués suposar, ja que, al contrari, l’esperit utilitzaria els seus malèfics poders per utilitzar un truc que consistia en maleir la casa i als seus habitants, amb tota mena d’infortunes i malediccions com emmalaltir la família, matar el bestiar amb la pesta o, fins i tot, cremar la pròpia casa. Per protegir-se d’aquest esperit, va sorgir la idea de crear carabasses temibles per evitar d’aquesta manera topar amb l’espectre. Avui, les carabasses representen el rostre d’aquell esperit maligne i els caramels representen el tracte al qual s’ha arriba amb els nens.

La nit de Halloween però ens va agafar lluny de pobles habitats per nens disfressats. I tot i no haver-nos disfressat, una bossa de gormanderies va acabar habitant, per pocs dies, un calaix de la furgo.