dilluns, 11 de novembre de 2013

El que els mormons van veure

Aquelles branques estranyament formades no eren més que la icona característica del parc. Lluny del nostre saber sobre religió, per alguna raó se’ls havia anomenat Joshua. Aquest era també el nom d’aquell nen asiàtic que havíem acomiadat tan sols feia unes hores. És clar, que per nosaltres, allò no era més que una coincidència. Més tard, vam comprendre perquè els arbres s’anomenaven Joshua i perquè en Joshua es deia Joshua.

El desert ens donava aquesta vegada una benvinguda sense dunes ni caminades descalços. De fet, valia més anar ben calçat sobre aquelles terres habitades per alguna cosa més que taràntules i serps de cascavell. Els cactus eren els terratinents que s’espargien sobre aquella terra esquerdada i clavar-se una d’aquelles punxes no era l’objectiu del dia.

Chaparrals, ocotillos, cholles, iuques... brotaven d’una terra absent d’aigua. Es feia difícil creure que aquell indret formava part de la ruta migratòria del Pacífic per diverses aus. O que espècies com el famós correcamins eren capaces de viure-hi tot l’any. Sincerament, aquell no era el tipus d’indret que ens venia a la ment quan pensàvem en el lloc ideal.

La icona que dúiem clavada a la ment va anar sorgint lentament i van començar a aparèixer els autèntics protagonistes d’aquesta història; els Joshua. Un cactus que creixia com si d’un arbre es tractés i del qual naixien branques cap a tots els sentits. La diferència era que aquest arbre no tenia fulles sinó punxes.

El que per nosaltres era un arbre “mira’m però no em toquis”, va representar pels primers viatgers mormons els braços de Joshua reflectits sobre aquelles branques recargolades.

Iuques de Mojave - Joshua Tree National Park - California

Ocotillo - Joshua Tree National Park - California

Cholles - Joshua Tree National Park - California

L'arbre de Joshua - Joshua Tree National Park - California

Pot arribar als 9 metres d'alçada i viure mil anys.

L'arbre de Joshua - Joshua Tree National Park - California

2 comentaris:

  1. És impressionat el que ens ofereix la terra i aquest parc és espectacular tot i ser tan àrid. Ompleneu-vos els ulls de d'aquestes meravelles que ens ofereix la terra, perquè quan torneu a Andorra això no ho trobareu però si que podreu veure-ho gravat en el vostre record. Gaudieu plenament. Una abraçada molt forta parelleta. Conxi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Aquestes imatges no es tornaran a repetir en molt de temps. Com hem dit alguna vegada, no ens deixa de sorprendre la diversitat geològica del país. Impregnem la nostra memòria d'aquestes imatges i no deixem d'apretar el botonet de la càmera! Una abraçada.

      Elimina