Amb aquests mesos d’aventura havíem
descobert tot tipus de canyons. Canyons de roca, canyons de fang, canyons
tenyits de diversos colors i canyons petits però que presumien de modèstia. El
canyó al qual ara ens apropàvem era gran. Molt gran. Tan gran com sona la
paraula gran. El Gran Canyó.
Transcorre al llarg de 450 quilòmetres, té
15 quilòmetres d’amplada i una esquerda de 1.600 metres de profunditat deixa
entreveure un dels grans escultors d’aquesta erosió, el riu Colorado. D’aquí
l’origen del seu nom; gran.
Però tot i haver llegit aquestes dades,
una imatge errònia del canyó estava enclavada a les nostres ments. La postal
d’un extens canyó ens ocupava la imaginació de punta a punta. El podíem veure
des de principi a fi amb tota la seva majestuositat. Fins i tot, érem capaços
de visualitzar el riu Colorado travessant sinuosament el canyó amb totes les seves
corbes.
El que no havíem tingut en compte és que
aquella imatge era fonamentada d’esquitxos fotogràfics a través de postals
panoràmiques, de fotografies aèries, de documentals que havien aconseguit oferir-nos
una sola imatge, completa, del Gran Canyó. I ara, amb els peus al mirador,
observàvem al nostre voltant. Miràvem de punta a punta. Tan lluny com arribava
la vista. Però res. Només érem capaços de veure un bocí d’un gran canyó. Érem
com formigues sobre un camp de futbol intentant trobar la fi.
 |
| Grand Canyon National Park - Arizona |
 |
| Grand Canyon National Park - Arizona |
 |
| Grand Canyon National Park - Arizona |
 |
| Grand Canyon National Park - Arizona |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada