No quedava gaire
lluny una tarda de febrer quan miràvem algunes fotografies de Boston. El caliu
de la llar de foc ens envoltava com una manta de llana, els bocins de torró
dels nostres dies per Chamonix anaven desapareixen lentament de la bosseta i l’índex
anava passant fulla en aquell àlbum. Amb qüestió de segons, enteníem que
aquella il·lusió ja formava part del passat que havíem traçat i ara avançàvem
per la interestatal 93 sota un cel clar i uns graus més positius que aquells
dies de febrer. La primavera havia vençut el cruel hivern i l’agulla del
termòmetre pujava alegrament després de tanta penitència.
Eren les quatre de
la tarda quan ens endinsàvem a la capital sota un formigueig de cotxes que,
igual que nosaltres, intentaven entrar a Boston. Els cotxes esbufegaven
impacients enmig d’un trànsit estressant i les sirenes de la policia xiulaven cada
dues milles que avançàvem. L’interestatal que havíem agafat a New Hampshire s’havia
convertit en alguna cosa semblant a un pont de quatre pisos que creixien sota
el Charlestown Bridge. Els cotxes es distribuïen en els vuits carrils que
formaven cada pis i, vuit ulls deixaven de ser suficients per comptar les vies
que anaven sortint com bolets. Probablement, deuríem perdre el compte en quan
ens vam veure immersos en un laberint de túnels que s’amagava sota els peus de
la ciutat.
La furgo avançava
cridant “potes ajudeu-me!” i finalment no ens va quedar altre remei que treure-la
d’aquell enrenou. Aparcar al centre no estava resultant evident i el pàrquing
que havíem vist als afores ens feia una oferta més que atractiva; set dòlars la
nit. Boston hauria d’esperar a demà.
Deurien ser les nou
i mitja del matí quan ens vam assabentar del que havia succeït a Boston. Ens
trobàvem ja dins del tren quan vam saber que la marató havia acabat amb dues
explosions, quatre morts i diversos ferits. No va ser fins aleshores que vam
entendre el què hi feien tots aquells cotxes patrulla i helicòpters que havíem vist
el dia abans. La ràdio s’havia passat el dia murmurant però aquell dilluns
havíem preferit escoltar música. De fet, de no ser per tot el dispositiu de
seguretat que es va desplegar, ningú s’hauria imaginat que hi havia hagut uns
atemptats. La gent reposava pacíficament al tren, alguns llegien el diari mentre
la portada queia plegada amb una impactant fotografia dels atacs, altres tornaven
a obrir la pàgina del llibre on s’havien quedat el dia abans i d’altres deixaven
caure el cap amb un intent de recuperar la son.
La downtown ens rebia amb nombrosos cotxes
de policia, cossos especials i helicòpters que sobrevolaven la ciutat. Però a
banda d’allò, la gent seguia avançant amb normalitat i els atletes passejaven
per la ciutat fent turisme. Aquell esdeveniment no va alterar tampoc la nostra
arribada.
La Freedom Trail
era una bona manera per començar a descobrir Boston. Quatre quilòmetres de recorregut
ens duien per carrers que pujaven i baixaven, parcs banyats de color verd,
arbres florits i cases colonials que feien de Boston una ciutat encisadora. El
termòmetre marcava 68ºF (20ºC) i començàvem a plantejar-nos guardar
definitivament els anoracs a l’armari. Feia un dia esplèndid i aquell bon temps
que tant havíem enyorat ens aferrava a la ciutat. Boston era un indret tranquil.
Sí, és del tot paradoxal tenint en compte els fets. Però el cert era que es
respirava una certa calma. Els bostonians sortien a fer footing al port, passejaven sota un sol agradable pel parc i els
universitaris sortien de desenes en desenes de les il·lustres Harvard o de la
MIT. Boston tenia un “no se què” que captivava i, efectivament, aquell “no se
què” va persistir en les nostres ments els dies següents.
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Paul Revere - Boston - Massachusetts |
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Faneuil Hall - Boston - Massachusetts |
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Park Street Church - Boston - Massachusetts |
 |
| Copp's Hill Burying Ground - Boston - Massachusetts |
 |
| Copp's Hill Burying Ground - Boston - Massachusetts |
 |
| Boston Common - Boston - Massachusetts |
 |
| Massachusetts State House - Boston - Massachusetts |
 |
| Esquirol al parc Boston Common - Boston - Massachusetts |
 |
| Boston Common - Boston - Massachusetts |
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Carrers abarrotats de mitjans de premsa degut als atemptats del marató - Boston - Massachusetts |
 |
| Conseqüències de l'atemptat- Boston - Massachusetts |
 |
| Old State House - Boston - Massachusetts |
 |
| Charles River - Boston - Massachusetts |
 |
| MIT - Boston - Massachusetts |
 |
| MIT - Boston - Massachusetts |
 |
| Boston - Massachusetts |
 |
| Bunker Hill - Boston - Massachusetts |
Ja a mig matí sortíem
del pàrquing on havíem fem nit discretament els dies anteriors per dirigir-nos
cap a Plimoth. Ens retrobàvem novament amb la natura i, aquesta vegada, ens immergíem
al segle disset acollits per una civilització de natiu-americans que mostraven
les seves arrels i maneres de viure en les mateixes terres que havien arribat
quatre-cents anys enrere. Res tenia a veure aquell mode de vida amb el segle actual
i ni tan sols amb els segles anteriors. Simplement, calia deixar-nos endur pel
que ens envoltava per contemplar el passat que aquesta civilització havia
deixat traçat en la història d’aquest país.
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
 |
| Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts |
Que xulo ha de ser no haver de pensar en la tornada... realment us esteu convertint en "viatgers" i no en simples "turistes"... és des de la vostra nova filosofia de vida que realment podeu apreciar cada matís del camí de les persones que hi trobareu... m`'agraden molt les imatges de platges desertes... "lighthouses" sol·litaris... aprofiteu i disfruteu cada instant... cada moment.
ResponElimina"Quant surts per fer el viatge cap a Ítaca... has de pregar que el camí sigui llarg... ple d'aventures, ple de coneixences...que siguin moltes les matinades... i vagis a ciutats per aprendre dels que saben... tingues sempre al cor la idea d'Ítaca... has d'arribar-hi, és el teu destí... però no forcis gens la travessia... es preferible que duri molts anys... que siguis vell quan fondegis l'illa...ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí... sense esperar que et doni més riqueses."
Una abraçada viatgers.
Una cançó molt maca la de Lluis Llach. Pregarem per què el camí sigui llarg, ple d'aventures i de coneixences i de matinades memorables. Encara queda un llarg camí per recòrrer i per crèixer amb la gent que anem trobant pel camí.
EliminaGràcies per les teves paraules, anònim. O podríem saber qui és l'autor d'aquest comentari?
En qualsevol cas, una abraçada.
"DANNON - All Natural" --- XDDDD
ResponEliminaEnhorabona xiCots!!!!! Esther, una crònica brutal!!!!! En aquesta crònica m' heu traçat la ruta d'unes terres que no m'agradaria morir-me sense haver-les visitats. Moltes gràcies, companys!!!!!!
ResponEliminaNO se per quin motiu, pero fa dies que en el meu cap imagina una foto del Marc davant del MIT.... serà que començo a coneixer-te be, je je je !!!!
Una forta forta abraçada i sobre tot, no ens priveu de veure món amb vosaltres!!!!
Anims, que ho esteu "petant"!!!!!!!
Carles!!!
EliminaTu sí que ets brutal! Els teus comentaris fan que les cròniques creixin cada dia i omplen el nostre equipatge d'entusiasme i il·lusió. Moltes gràcies amic!
Com es nota que em coneixes! Aviam si en la propera crònica compleixo les teves perspectives! ;)
Esperem poder seguir duent-te al seient del darrera per noves terres!
Una abraçada molt forta!
Hola parelleta . Bé feia dies que no teniem lectura i fotos guais. Ja era hora. Gracies per donar-me tranquilita per mail. De nou un resum macó del vostre viatge. Boston i els seus aconteixements . De fet per les fotos efectivament el esquirolet ens demostra qu'es una capital tranquila, el que pasa que hi han boijos per tot arreu. A mi el Danon gegant m'agrada per que es nonfat (ara estic a regim) . Disfruteu força que viatgem amb vosaltres amb la ment . Un petó ben fort a tots dos.
ResponEliminaHola Pascale i Balta!
EliminaDoncs sí, anem una mica endarrerits però tot arriba! ;)
Com veus, també hi ha coses "non fat" a Estats Units tot i la obesitat que malauradament hi ha. La veritat és que amb el munt de coses sucrades que posen als aparadors no és fàcil resistir-se.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Una abraçada ben forta!