dimarts, 28 de maig de 2013

L'evasió de la ment

No quedava gaire lluny una tarda de febrer quan miràvem algunes fotografies de Boston. El caliu de la llar de foc ens envoltava com una manta de llana, els bocins de torró dels nostres dies per Chamonix anaven desapareixen lentament de la bosseta i l’índex anava passant fulla en aquell àlbum. Amb qüestió de segons, enteníem que aquella il·lusió ja formava part del passat que havíem traçat i ara avançàvem per la interestatal 93 sota un cel clar i uns graus més positius que aquells dies de febrer. La primavera havia vençut el cruel hivern i l’agulla del termòmetre pujava alegrament després de tanta penitència.

Eren les quatre de la tarda quan ens endinsàvem a la capital sota un formigueig de cotxes que, igual que nosaltres, intentaven entrar a Boston. Els cotxes esbufegaven impacients enmig d’un trànsit estressant i les sirenes de la policia xiulaven cada dues milles que avançàvem. L’interestatal que havíem agafat a New Hampshire s’havia convertit en alguna cosa semblant a un pont de quatre pisos que creixien sota el Charlestown Bridge. Els cotxes es distribuïen en els vuits carrils que formaven cada pis i, vuit ulls deixaven de ser suficients per comptar les vies que anaven sortint com bolets. Probablement, deuríem perdre el compte en quan ens vam veure immersos en un laberint de túnels que s’amagava sota els peus de la ciutat.
La furgo avançava cridant “potes ajudeu-me!” i finalment no ens va quedar altre remei que treure-la d’aquell enrenou. Aparcar al centre no estava resultant evident i el pàrquing que havíem vist als afores ens feia una oferta més que atractiva; set dòlars la nit. Boston hauria d’esperar a demà.

Deurien ser les nou i mitja del matí quan ens vam assabentar del que havia succeït a Boston. Ens trobàvem ja dins del tren quan vam saber que la marató havia acabat amb dues explosions, quatre morts i diversos ferits. No va ser fins aleshores que vam entendre el què hi feien tots aquells cotxes patrulla i helicòpters que havíem vist el dia abans. La ràdio s’havia passat el dia murmurant però aquell dilluns havíem preferit escoltar música. De fet, de no ser per tot el dispositiu de seguretat que es va desplegar, ningú s’hauria imaginat que hi havia hagut uns atemptats. La gent reposava pacíficament al tren, alguns llegien el diari mentre la portada queia plegada amb una impactant fotografia dels atacs, altres tornaven a obrir la pàgina del llibre on s’havien quedat el dia abans i d’altres deixaven caure el cap amb un intent de recuperar la son.
La downtown ens rebia amb nombrosos cotxes de policia, cossos especials i helicòpters que sobrevolaven la ciutat. Però a banda d’allò, la gent seguia avançant amb normalitat i els atletes passejaven per la ciutat fent turisme. Aquell esdeveniment no va alterar tampoc la nostra arribada.

La Freedom Trail era una bona manera per començar a descobrir Boston. Quatre quilòmetres de recorregut ens duien per carrers que pujaven i baixaven, parcs banyats de color verd, arbres florits i cases colonials que feien de Boston una ciutat encisadora. El termòmetre marcava 68ºF (20ºC) i començàvem a plantejar-nos guardar definitivament els anoracs a l’armari. Feia un dia esplèndid i aquell bon temps que tant havíem enyorat ens aferrava a la ciutat. Boston era un indret tranquil. Sí, és del tot paradoxal tenint en compte els fets. Però el cert era que es respirava una certa calma. Els bostonians sortien a fer footing al port, passejaven sota un sol agradable pel parc i els universitaris sortien de desenes en desenes de les il·lustres Harvard o de la MIT. Boston tenia un “no se què” que captivava i, efectivament, aquell “no se què” va persistir en les nostres ments els dies següents.

Boston - Massachusetts

Paul Revere - Boston - Massachusetts

Boston - Massachusetts

Faneuil Hall - Boston - Massachusetts

Boston - Massachusetts

Boston - Massachusetts

Park Street Church - Boston - Massachusetts

Copp's Hill Burying Ground - Boston - Massachusetts

Copp's Hill Burying Ground - Boston - Massachusetts

Boston Common - Boston - Massachusetts

Massachusetts State House - Boston - Massachusetts

Esquirol al parc Boston Common - Boston - Massachusetts

Boston Common - Boston - Massachusetts

Boston - Massachusetts

Boston - Massachusetts

Carrers abarrotats de mitjans de premsa degut als atemptats del marató - Boston - Massachusetts

Conseqüències de l'atemptat- Boston - Massachusetts

Old State House - Boston - Massachusetts

Charles River - Boston - Massachusetts

MIT - Boston - Massachusetts

MIT - Boston - Massachusetts

Boston - Massachusetts

Bunker Hill - Boston - Massachusetts

Ja a mig matí sortíem del pàrquing on havíem fem nit discretament els dies anteriors per dirigir-nos cap a Plimoth. Ens retrobàvem novament amb la natura i, aquesta vegada, ens immergíem al segle disset acollits per una civilització de natiu-americans que mostraven les seves arrels i maneres de viure en les mateixes terres que havien arribat quatre-cents anys enrere. Res tenia a veure aquell mode de vida amb el segle actual i ni tan sols amb els segles anteriors. Simplement, calia deixar-nos endur pel que ens envoltava per contemplar el passat que aquesta civilització havia deixat traçat en la història d’aquest país.

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

Plimoth Plantation - Plymouth - Massachusetts

La ruta seguia traçant una línia cap a Cape Cod amb la emoció encara vivent d’haver trobat els primers natiu-americans del viatge. Boston seguia però encara voletejant sobre les nostres ments mentre els ulls intentaven clavar la vista en algun punt del mar que s’obria a banda i banda de la furgo.  Començaven a ser tres els mesos que havien passat des de la nostra partida i ara, igual que el vent jugava  a dibuixar ones sobre les dunes de sorra, dibuixava en nosaltres el pas del temps que només havia fet que començar.

Nauset Beach - Cape Cod - Massachusetts

Nauset Beach - Cape Cod - Massachusetts

Nauset Beach - Cape Cod - Massachusetts

Nauset Beach - Cape Cod - Massachusetts

Els "petits" yogurts Dannon!

Highland Light - Cape Cod - Massachusetts

Race Point Beach - Cape Cod - Massachusetts

Race Point Beach - Cape Cod - Massachusetts

7 comentaris:

  1. Que xulo ha de ser no haver de pensar en la tornada... realment us esteu convertint en "viatgers" i no en simples "turistes"... és des de la vostra nova filosofia de vida que realment podeu apreciar cada matís del camí de les persones que hi trobareu... m`'agraden molt les imatges de platges desertes... "lighthouses" sol·litaris... aprofiteu i disfruteu cada instant... cada moment.

    "Quant surts per fer el viatge cap a Ítaca... has de pregar que el camí sigui llarg... ple d'aventures, ple de coneixences...que siguin moltes les matinades... i vagis a ciutats per aprendre dels que saben... tingues sempre al cor la idea d'Ítaca... has d'arribar-hi, és el teu destí... però no forcis gens la travessia... es preferible que duri molts anys... que siguis vell quan fondegis l'illa...ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí... sense esperar que et doni més riqueses."

    Una abraçada viatgers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cançó molt maca la de Lluis Llach. Pregarem per què el camí sigui llarg, ple d'aventures i de coneixences i de matinades memorables. Encara queda un llarg camí per recòrrer i per crèixer amb la gent que anem trobant pel camí.
      Gràcies per les teves paraules, anònim. O podríem saber qui és l'autor d'aquest comentari?
      En qualsevol cas, una abraçada.

      Elimina
  2. "DANNON - All Natural" --- XDDDD

    ResponElimina
  3. Enhorabona xiCots!!!!! Esther, una crònica brutal!!!!! En aquesta crònica m' heu traçat la ruta d'unes terres que no m'agradaria morir-me sense haver-les visitats. Moltes gràcies, companys!!!!!!
    NO se per quin motiu, pero fa dies que en el meu cap imagina una foto del Marc davant del MIT.... serà que començo a coneixer-te be, je je je !!!!
    Una forta forta abraçada i sobre tot, no ens priveu de veure món amb vosaltres!!!!
    Anims, que ho esteu "petant"!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles!!!
      Tu sí que ets brutal! Els teus comentaris fan que les cròniques creixin cada dia i omplen el nostre equipatge d'entusiasme i il·lusió. Moltes gràcies amic!
      Com es nota que em coneixes! Aviam si en la propera crònica compleixo les teves perspectives! ;)
      Esperem poder seguir duent-te al seient del darrera per noves terres!
      Una abraçada molt forta!

      Elimina
  4. Hola parelleta . Bé feia dies que no teniem lectura i fotos guais. Ja era hora. Gracies per donar-me tranquilita per mail. De nou un resum macó del vostre viatge. Boston i els seus aconteixements . De fet per les fotos efectivament el esquirolet ens demostra qu'es una capital tranquila, el que pasa que hi han boijos per tot arreu. A mi el Danon gegant m'agrada per que es nonfat (ara estic a regim) . Disfruteu força que viatgem amb vosaltres amb la ment . Un petó ben fort a tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pascale i Balta!
      Doncs sí, anem una mica endarrerits però tot arriba! ;)
      Com veus, també hi ha coses "non fat" a Estats Units tot i la obesitat que malauradament hi ha. La veritat és que amb el munt de coses sucrades que posen als aparadors no és fàcil resistir-se.
      Moltes gràcies pels vostres comentaris.
      Una abraçada ben forta!

      Elimina