Temps de sucres

Enmig d’una primavera que tot just desperta amb parsimònia, viatgem rumb a l’est en busca de dolç. Enrere deixem Mont-real i els seus gratacels i, sota un dia clar i fred, partim entusiasmats en una aventura llaminera. En aquesta època, els boscos són encara esteses d’arbres que vesteixen l’atmosfera boscana amb la seva nuesa. Vora la ruta, immiscuits en una rural i més autèntica Quebec, els troncs que desfilen són pilars llenyosos que s’entreguen al cel i es dissipen en la profunditat. Agafats a les seves escorces, petits cubells d’alumini recol·lecten a comptagotes el que hem vingut a buscar.

Mont-real, ciutat desperta sota zero

Són les sis de la tarda d’un dijous de març i la llum del dia s’atenua lentament sobre una ciutat on l’hivern encara no ha retirat la seva bandera. Un bany de flocs cobreix Mont-real i els celsius negatius espeteguen sobre els pòmuls envermellits dels montrealesos. En aquests gèlids carrers, les tasses Tim Hortons són petites xemeneies que fumegen entre les mans dels vianants intentant escalfar l’atmosfera amb aroma a cafè. Els ciclistes, que es resignen a abandonar-se contra un adversari vestit de blanc, fan esforços colossals per avançar sobre la neu entre vehicles que esbufeguen mortificats pel clima. L’hivern aquí dalt és una quotidianitat, una estació impregnada a l’ADN dels quebequesos, una condició que s’ha d’estimar.

La muntanya rere una cortina d’estalactites

Mont-real desperta a un nou dia. Els pardals que saltironen cada matí damunt dels matolls que ens tapen la finestra, avui no piulen ni canten. Una tímida claror envaeix l’habitació i ens tira dels llençols. La casa és silenci i pugem les escales que grinyolen i es desperten sota les nostres dormides plantes. Fora hi ha un blau instal·lat però ja hem après que aquí el color del cel no va lligat amb la temperatura. La línia de mercuri avui no supera els vint-i-sis graus negatius. És el dia perfecte per sortir a experimentar el fred.

La festa de les neus

L'avió s’enlaira de nou i aquesta vegada deixem enrere un gran amic i tres intensos mesos que es fan difícils d’acomiadar. Una part de nosaltres es nega a estar en aquest avió, desafiaria el segell que hi ha estampat al nostre passaport i es quedaria a Schaumburg seguint amarant-se de tanta hospitalitat i bondat de la quina el Mike i la seva família ens han regalat. Una altra part però és massa curiosa per seguir esperant. Ànsia aterrar en aquest nou país que es desplega als nostres peus sota un vel blanc. Mont-real és la nostra pròxima destinació i ens acull en ple mes d’hivern.

L’arquitectònica Chicago

Feia un mes que havíem arribat a Chicago però encara no havíem trepitjat la ciutat. Schaumburg queia a una hora de tren i les combinacions de bus per arribar a la estació ferroviària eren d’impossible. Els talons tampoc ens picaven. Sabíem que teníem uns mesos per endavant per perdre’ns en un moment o altre per la windy city i, al cap i a la fi, aquesta vegada, volíem redescobrir-la de la mà del nostre amic Mike. Sota una tardor benèvola per la quina estàvem passant, no vam triar cap millor dia que aquell dissabte de novembre en que el cel es va decidir per nevar.

Extra: 7 plats típics americans

Més enllà de les hamburgueses i del fast food què és el que mengen els americans? Quin és el menjar típic? Estats Units és un país molt gran i tot i que és cert que l’hamburguesa i el menjar ràpid és el que els hi dóna la fama, hi ha altres plats tradicionals fora d’aquest estereotip. Aquests mesos a Chicago hem tingut l’ocasió de tastar més enllà d’aquest concepte. Plats d’arrels mexicanes, de consistència americana i altres carregats d’història. I és que Estats Units és un país amb tal diversitat cultural que no és d’estranyar que els seus plats típics també ho siguin.

La exploració de Schaumburg

A penes han tocat les cinc i fora només queda la silueta dels arbres nuus sota un cel que es pinta de gris. Els dies són curts i les postes de sol acostumen a tenyir de mil blaus l’horitzó en una escena ja hivernal. Enrere queda una tardor generosa que ens ha regalat de matins assolellats sota el marc daurat de la copa dels arbres. No és més que una vila poblada per milers de cases i casetes construïdes sobre streets, courts i circles, però el convenciment de que hi ha alguna cosa més ens perd en aquesta localitat anomenada Schaumburg.