dissabte, 22 d’octubre de 2016

Extra: Treballar a Canadà (o a Mont-real)

Havíem passat tantes hores davant la pissarra... Hi havia dies que estava en blanc i dies que estava plena de gargots. La major part del temps, sobretot al final, estava sempre guixada. Una taula de punts positius i negatius, xifres i càlculs, una línia del temps que marcava els mesos a venir, frases escrites de forma espontània en un impuls de valentia que ens deien: “la vida és curta, per què esperar?”, “per què no?”, “creu en els teus somnis!”. Uns mesos més tard, després de molt debatre’ns, havíem acabat barrant les múltiples destinacions que ens feien viatjar d’un extrem a l’altre del planeta i, posàvem per fi mira a Nord América. Marxàvem a “provar sort” amb l’esperança i la il·lusió sota el braç. Entregats al destí. Sense res assegurat, sense feina, sense plans més enllà del present.

Avui, després de varis mesos passats buscant feina, de mig any (encara no ens creiem que hagi passat tant de temps) ja treballant a Canadà, d’aquesta experiència de la quina encara ens estem impregnant, fem un resum del que cal tenir en compte per venir a treballar a Canadà. Aportem un xic d’informació, de consells, per a tot aquell que, com nosaltres en el seu dia, estigui pensant en venir-hi a treballar.

  • Trobar-se in situ
LinkedIn, Indeed, Monster, AngelList, Jobillico... les xarxes professionals són una gran eina per fer contactes i buscar feina. Però si un no està in situ per una entrevista personal, les possibilitats de trobar feina són quasi nul·les (a menys que un no sigui un geni). Les empreses volen conèixer la persona més enllà del seu currículum. Si a més a més de considerar el seu perfil han de tenir en compte un oceà de per mig, la diferència horària, o un candidat sense visat, tiraran d’una altra papereta. Cal pensar que hi ha centenars de perfils, i millors, que a més a més de tenir els papers, es troben in situ i tenen disponibilitat immediata.

  • Networking
Quan vam començar a buscar feina des d’Andorra i que les poques empreses que ens havien respost ens demanaven si estàvem in situ per una entrevista, de seguida vam comprendre que havíem d’arriscar-nos, que havíem de marxar, que havíem d’estar al lloc. Un cop aquí, a més a més d’enviar currículums (indicant-hi un número de contacte o adreça per mostrar que estàvem aquí), és recomanable socialitzar-se professionalment; fer Networking.

Meetup és una plataforma que, a més a més de connectar persones amb els mateixos interessos per realitzar tot tipus d’activitats, ja sigui socials o professionals, ofereix un gran ventall d’esdeveniments com ara conferències, xerrades, trobades amb d’altres professionals, etc., on podrem aprofitar l’ocasió per fer circular el nostre currículum i pescar oportunitats de treball. A Mont-real, tot i ser una ciutat mitjanament gran, el boca-orella és encara una eina viva que funciona molt bé. També, tot i que sovint sigui per ofertes temporals, les empreses de subcontracció són un punt de partida.



  • Prioritat al Canadenc o al Resident
A menys que un no tingui un perfil únic o una llarga experiència dins d’un sector molt específic en demanda al país, Canadà donarà prioritat al canadenc o al resident. De fet, si una empresa vol contractar un estranger, aquesta ha de presentar un estudi d’impacte de mercat (EIMT) al Govern que justifiqui que, sota els criteris del Govern, no ha trobat cap altra persona en tot el país que pugui ocupar aquell lloc de treball determinat i, si compleix els requisits, el Govern li donarà aleshores un permís que li permetrà contractar estrangers.

Cada cas però és particular. Cal informar-se doncs hi ha certes professions que estan en alta demanda al país (sobretot el sector de la  tecnologia, la construcció, la hoteleria, l’agricultura...) i en aquests casos hi ha certes excepcions que alleugen el procés de selecció.

Aquest és l’enllaç de la pagina oficial de Govern on podreu trobar tota la informació necessària: https://www.canada.ca/en.html

  •  Treballar legalment o en negre?
LEGALMENT!!! Malgrat la desesperació que pugui sorgir després de varis mesos buscant feina, malgrat els rumors que hi hagi empreses que contractin en negre, mai se’ns va passar pel cap treballar de forma il·legal.

Canadà és un país que dóna un visat de 6 mesos com a turista. És temps suficient per conèixer la ciutat, decidir si el lloc ens agrada per quedar-nos-hi i analitzar el mercat professional. Si les expectatives no són les que esperàvem i som flexibles, només cal canviar de rumb! El món és molt gran!


  •  Obrir la ment i estar obert a tota oportunitat de treball
“Benvingut a la vida de l’immigrant” em deien a unes setmanes de partir. Cada dia que passa entenc més aquella frase. Com dèiem anteriorment, a menys que un no tingui una professió en demanda al país, probablement la primera, o les primeres feines, res tindran a veure amb la experiència que un tingui. Per molt camí professional traçat, un esdevé immigrant. I per immigrant, no ens referim només a la persona sinó també al seu bagatge professional. L’experiència, els títols, els diplomes, esdevenen estrangers i, sovint, en la majoria dels casos, ni els títols són reconeguts ni l’experiència adquirida al nostre país és vàlida fins que no es passa per una primera etapa d’inserció laboral.

De fet, en molts anuncis s’especifica “es requereix experiència canadenca”. Les empreses, i el país, volen veure que la persona que estan contractant, està realment interessada en quedar-se a casa seva, que coneix la seva cultura i que estima el país. Que el candidat tingui ja una primera experiència, els dóna la seguretat que comprèn la filosofia del país, les maneres de fer, de treballar i que està buscant créixer en la seva terra i doncs quedar-s’hi.  A més a més, això  els permet tenir referències professionals però d’això en parlarem al punt següent.

El nostre consell: obrir la ment i estar obert a tota oportunitat de treball. Tot i que vam trobar feina dins les nostres branques, vam marxar amb la ment treballada, oberts a experimentar-nos en l’hoteleria, la restauració, el comerç, nanny... Tot i que potser no sigui el que estiguem buscant, és un punt de partida que ens permetrà adquirir aquesta experiència canadenca de la quina parlàvem i, paral·lelament, seguir buscant feina.

  • La importància de les referències
Imprescindible. Cal plasmar-ho al currículum amb una frase tipus “references available upon request”. A Canadà, o si més no, a Quebec, les referències són molt importants i, creieu-nos, la empresa on estigueu aplicant per ocupar un lloc de treball, pot demanar-les ni que les hagi d’obtenir de l’altra banda de l’Atlàntic. De fet, arribats a l’entrevista personal, és recomanable portar un full amb les dades de contacte de les referències a qui poden contactar (se’n estima 3).

El nebot ajudant al tiet a preparar-se per una entrevista.

  • L’anglès, imprescindible
No cal esplaiar-se gaire per dir que avui en dia l’anglès és imprescindible a qualsevol lloc de treball. Però si a més a més decidiu treballar en un país on una de les seves llengües oficials és l’anglès, és més que indispensable.

Que també es parli francès no vol dir que no es necessiti l’anglès. Les dos llengües són igual d’importants. Que un “s’espavili” amb l’anglès tampoc serà suficient per segons quins llocs de treball. Dependrà del món laboral en el que ens trobem o decidim buscar feina, però si hem de fer amb documents, comunicar-nos en equip, etc., ens serà necessari tenir un alt nivell d’anglès.

  • El salari, les vacances i la base de la confiança
No existeixen contractes laborals. Si més no, a la província de Quebec, la majoria d’empreses (amb excepcions) no fan contractes laborals. El que clausura el pacte és la paraula i això és el que preval. Les condicions, els acords, el salari, etc., tot s’acorda verbalment. No hi ha lloc a desconfiança i quedaria lleig demanar un contracte on s’especifiqui tot el que s’ha pactat doncs hi ha una relació de confiança que s’estableix de forma mútua.

Com als Estats Units, la paga es percep cada 15 dies i el nombre de vacances no supera tampoc aquesta xifra. De fet, en els contractes temporals no hi ha dret a vacances excepte que la durada del contracte no superi l’any. En aquest cas, per llei, ja sigui un contracte temporal o fixe, l’empresa està obligada a donar vacances. Si no, no és fins al cap del primer any que el treballador pot començar a gaudir de les seves vacances: 15 dies laborals/any. Cada empresa però té la seva política i poden bonificar el treballador (un punt que també s’acostuma a negociar al contracte verbal) amb dies de vacances extres.

I com que els dies de vacances són escassos, els dies festius que cauen en caps de setmana són desplaçats als divendres o dilluns perquè el treballador no perdi el seu dia de festa. El que dóna algun que altre dia extra més durant l’any!

El salari mínim actual a Quebec és de: 10.75$/hora bruts (s’està lluitant perquè sigui 15$/hora).

2 comentaris: