Enrere deixàvem una terra d’aiguamolls i
al·ligàtors i descendíem per una fina línia que encara flotava sobre l’Atlàntic
i el Carib. Es perdia encara més al sud de la frontera mexicana i semblava que
a cada milla ens apropàvem més a la fi d’una illa de a penes una milla d’ample.
A banda i banda, l’aigua de l’oceà
brillava sota un sol imponent i ens preguntàvem què hi hauria a la fi d’aquella
carretera que ens feia saltar d’illeta a illeta. Aquesta vegada no avançàvem
solitaris cap al Àrtic envoltats de naturalesa pura i soledat. Les
vint-i-quatre hores de sol era cosa de pols i, tot i que el sol ens acompanyava
llargues hores, sentíem que érem en una fi molt diferent a la d’aquell extrem
nòrdic d’Alaska.
La Florida que ara descobríem era banyada
per antigues cases victorianes, les unes aglomerades damunt les altres
intentant-se fer un espai en aquell estret territori. Els taulons de fusta que
revestien les cases havien passat per diverses capes de pintura al llarg dels
anys i alguns es deixaven envellir delicadament. Els cables elèctrics que
penjaven panxuts acabaven per
aglomerar-se amb un desenfadat nus a cada pilar i, entre tant, panells lluminosos
dels anys seixanta quedaven exposats en el rècord de locals abandonats. Es
tractava d’una Florida més austral testimoni de diverses etapes de la història
americana i la quina ara reflectia una cultura cubana entre els carrers de Key
West.
L’ambient cubà es respirava a cada pas
perdut entre les velles cases i els seus cementeris. La llengua espanyola
presumia d’un calorós accent cubà que ens feia somiar amb una Cuba molt
propera. I en aquell estat de somnolència, ens venien a la ment històries de
naufragats que un dia van abandonar Cuba i que mai van arribar a terra
americana. Tots els somnis i esperances havien quedat esvaïts en les ones de
l’Atlàntic... Aquells relats ara sorprenien als forans i, de tant en tant, als
cubans residents quan la tragèdia d’algun compatriota es repetia.
Key West presumia però del seu ambient
caribeny i de nits càlides amb ple mes de desembre. Les paradetes de venda de
puros es barrejaven entre galeries d’artistes i barris d’homosexuals que
donaven un aire bohemi a la ciutat i ens feien passejar entre barriades de música
caribenya i galls i gallines que acompanyaven els nostres passos. Ansiosos d’entreveure
l’oceà, o millor dit, d’entreveure una illa anomenada Cuba, passàvem ara els
darrers minuts contemplant les 90 milles que ens separaven d’ella.
 |
| Anne's Beach - Islamorada - Florida |
 |
| Un dels ponts que conecten les illes. |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Key West - Florida |
 |
| Florida City - Florida |
je n'avais pas vu vos dernières photo ..... très triste de penser que vous êtes déjà rentrés !
ResponEliminaChristian
Salut Christian et Sylvie! Et oui... c'est quand même triste de n'être plus sur route... Mais il nous restent encore un tas d'histoires et de photos à partager avec vous tous! Pendant que les souvenirs soient vivants l'aventure continue! ;)
EliminaGros bisous!