Les expectatives van quedar ofegades en un
got d’aigua. La espera jugava a fer-nos un sortit d’idees de que passaria
aquesta vegada. Apostàvem des d’un pastor alemany, aquesta vegada menys dòcil, a
una retenció per un grapat d’alls que havíem amagat astutament al
congelador. La cua s’anava dividint amb
files i no ens decidíem per la fila “afortunada”. La indecisió va jugar el seu
rol i ens preguntàvem per què carai no havíem triat l’altra fila. Massa tard.
El dispositiu de càmeres hauria detectat un vehicle de matrícula “no
reconeguda” i allò ens podia jugar una mala passada. Valia més quedar-se quiet
i esperar. Per fi, el cotxe del davant avançava cautelosament i arribava el
nostre torn. Els passaports van estendre’s per la finestra però la mirada de
l’agent seguia clavada a la matrícula. Una estudiada resposta va aclarir de com
de lluny veníem i la barrera es va obrir com per art de màgia.
Enrere havia quedat Canadà i els seus
bells paisatges. Els quilòmetres tornaven a ser milles, i els metres, peus. No
hi havia manera de recordar els peus que media la furgo ni quants quilòmetres
eren seixanta-cinc milles. Ni tan sols després d’aquell alto a Alaska. El que
sí vam ser capaços de recordar després de creuar exitosament la frontera, va
ser que el compte enrere havia començat des del dia que vam sortir per la porta
del garatge. I allò era una realitat que no volíem endevinar.
L’olor a sofre anava filtrant lentament per
les narius i allò ens deia que aquesta vegada no es tractava de llacs ni de
glaciars. Sota els peus la temperatura era cada vegada més alta i l’olor més
forta. A sota un altiplà volcànic feia d’aquell indret un paradís de manantials
d’aigües termals i de guèisers. Era extraordinari veure la vegetació créixer i
els animals pasturant malgrat l’encanteri d’aquell fenomen. Pous de màgia sota
els nostres peus que deixaven entreveure el cor de la terra. El que no veiem.
El que no sabíem que existia més enllà de les nostres soles. La terra en la
seva més pura essència. Basses d’aigües termals que pintaven de vibrants colors
la terra. Banys de fang bombollejant entre una massa espessa que semblava no
poder passar-hi l’aire. Fonts subterrànies que esclataven d’ira quan la terra
s’encenia. I quan semblava que per fi reposava, un tremolor va fer trontollar
les cames uns instants. Aquell era el món en el que habitàvem. Un món anomenat
Terra que ens va despertar tots els sentits de la reflexió.
 |
| A 3.300 metres camí a Yellowstone - Wyoming |
 |
| Glaciars a més de 3.000 metres - Wyoming |
 |
| Uapití - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Mammoth Hot Springs - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Mammoth Hot Springs - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Terraces de calcària - Yellowstone National Park - Wyoming |
Mammoth Hot Springs; l’aigua
bullint dissolt la pedra calcària dels mantells de roca situats a gran
profunditat. Una volta l’aigua està freda, la pedra es deposita a la superfície
transformada en un mineral blanc (travertino). Aquest mineral creix 2,4 cm
l’any de manera que algunes terrasses arriben a fer fins a 90 m d’alçada. Quan
aquest mineral es deposita es torna blanc i les bactèries i les algues
termòfiles de color groc, marró i verd. Els manantials s’alimenten de l’aigua
de la pluja i de la neu. Aquesta aigua freda que queda depositada al terra, es
va filtrant on la calor que emet la càmera de magma la escalfa abans de
treure-la cap a la superfície.
 |
| Quina pudor que fa el sofre! Buacks! |
 |
| Mammoth Hot Springs - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Mammoth Hot Springs - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Mammoth Hot Springs - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Norris Geyser Basin - Yellowstone National Park - Wyoming |
Yellowstone; el motor d’aquesta activitat és una cúpula de roca
fosa a menys de 5 quilòmetres sota terra, que ofereix la calor que converteix
amb vapor les aigües que es filtren i les expulsa amb forma de columnes
d’aigua. Fa uns 600.000 anys, aquesta bomba de rellotgeria sota terra va entrar
amb erupció amb una catastròfica explosió que va cobrir de cendres gran part de
nord América. La càmera volcànica però es va enfonsar deixant al descobert una
enorme caldera, que es va omplir de lava i de cendres a causa de les erupcions
menors que van travessar el terra. Avui dia està preparada per tornar a entrar
de nou amb erupció.
 |
| Norris Geyser Basin - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Norris Geyser Basin - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Norris Geyser Basin - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Firehole Lake Drive - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Les algues i les
bactèries resistents a la calor són les responsables d’aquests arcs de Sant
Martí. |
 |
| Biscuit Basin - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Old Faithful Area - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Old Faithful Geyser - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Old Faithful Area - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Un buit sota els peus... |
 |
| Que no entri amb erupció! |
 |
| Black Pool - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Al
centre, on l’aigua està més calenta, és d’un profund color blau que es va
tornant més pàl·lid segons l’aigua s’aproxima a les vores. Allà agafa un to
verd degut a la proliferació d’algues. Cada tipus de bactèria s’adapta a un
tipus de temperatures. |
 |
| West Thumb - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Grand Canyon - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Grand Canyon - Yellowstone National Park - Wyoming |
 |
| Grand Canyon - Yellowstone National Park - Wyoming |
Avançàvem encara amb aquell gust de sofre sota el
paladar i un calidoscopi de colors impregnat sobre les pupil·les. Els matins de
setembre ens rebien més frescos però seguíem atrapats entre muntanyes i vespres
estrellats. Quantes eren les vegades que ens havíem penedit d’haver deixat els
peus de gat i les cordes d’escalada al fons de l’armari... Per tot arreu,
entreveiem una esquerda on posar els dits i enfilar-nos com esquirols per
aquells murs del Grand Teton. Però ni els peus de gat ni les botes de muntanya haurien
fet els seus honors. Els dies de sol sobre el Yellowstone havien deixat pas a
una cua de núvols que no semblaven disposats a marxar. Més aviat, tot al
contrari. Refugiats de la pluja dins la furgo observàvem els núvols que
ofuscaven aquelles fites ja impossibles. Les gotes queien cada vegada amb més
força i el que era aigua va acabar amb una pluja de pedres que va enlairar els
nostres plans. El vidre ja entelat no ens deixava veure el que passava i,
resignats, esperàvem un cop de sol que no va aparèixer fins al darrer dia.
 |
| Grand Teton National Park - Wyoming |
 |
| Grand Teton National Park - Wyoming |
Quantes meravelles ens ofereix la Terra, és espectacular i fantastic, i molt més explicat per vosaltres amb tanta passió. Una abraçada moooolt forta!
ResponEliminaConxi
Doncs sí, la Terra és extraordinària. I quan tenim la sort de descobrir indrets com aquests, ens en adonem encara més.
EliminaUna abraçada moooooooooolt forta per tu també!
Uauuu Uauuu!!!! unes fotos magnifiques!! q macoo! ptoons!
ResponElimina