dimecres, 24 de juliol de 2013

De com n'és de bella la Terra

Quan vam planificar aquest viatge, la primera paraula que apareixia a la llista era “botes”. Era difícil oblidar-se-les per aquestes ànimes que sempre trobaven una carícia de pau a les muntanyes. Quants divendres preparant la motxilla i treien les sabates de la caixa per fer-les ballar llargues hores sobre la terra, la roca i els rius. Ja no importava ni el temps ni l’espai. Només es tractava de ficar un peu davant de l’altre i deixar els ulls gaudir. Quins records i quan enyoràvem aquells camins que ens duien al nostre món.

Segurament aquells cims aconseguits, aquelles tardes on el riu acariciava els nostres peus dolorits i aquelles nits estrellades, eren els culpables de tanta enyorança. Com serien les Muntanyes Rocoses? Podríem tornar a lliscar els peus dins les botes i sentir el crac-crac sota les soles? Podríem baixar la mirada i veure els llacs canviar de color sota els rajos de sol? Una part de nosaltres buscava resposta a totes aquelles preguntes, i una altra part, sentia que aquelles preguntes ja tenien resposta. Només es tractava de fer-ho com ho havíem fet altres vegades. Carregar la motxilla i estrènyer bé els nusos. Era el moment de posar un peu davant de l’altre i, simplement, deixar que el paisatge es encegués pas a pas.

El bosc ens va atrapar suaument i caminàvem per sobre les seves arrels amb el cor un xic inflat de curiositat. O potser amb un pessic d’intriga. Semblava que no hi hagués d’haver res més que arbres i ossos gratant-se l’esquena en algun tronc. Sota la sola començàvem a sentir aquell crac-crac tan familiar i a cada pas, sense saber-ho, érem més a prop d’algun llac màgic. I aleshores, com en aquells matins de dissabte, els passos atrapaven el cel i un món diferent s’estenia als nostres peus. Just per nosaltres. Just per seure i contemplar com n’era de bella la terra.
Els colors de la muntanya lliscaven fins als llacs i es difuminaven sobre les seves aigües turqueses que s’apropiaven dels nostres ulls. Era fascinant contemplar-los canviar de color. Ara blau, ara verd, ara... Quin nom podia tenia aquell color? Certament, tenien un polsim de màgia que atreia l’ànima. Sobre aquell ball de colors, els glacials regnaven els cims i semblava que alguna esquerda volgués irrompre aquella massa. Però res semblava alterar-se.

Els peus sentien aquell dolor tan agradable. Tan satisfactori. Un pas més, i més i més. Quants dies podíem dur allà? Cinc? Vuit? Dotze? Ja no ho sabíem. En algun moment havíem perdut la noció del temps i de l’espai. En algun instant aquell paratge ens va capturar i només ens deixava opció de contemplar-lo.

Ink Pots - Banff National Park - Alberta
Ink Pots; una sèrie de basses on l’aigua emet bombolles degut als manantials soterranis. L’aigua del desgel  es col·la a través les roques on és escalfada, pressuritzada i empesa cap a la superfície per formar els manantials d’aigua calenta.

Riu Johnston - Banff National Park - Alberta

Quina simpàtica manera de saludar-se! - Banff National Park - Alberta

Esquirol (Spermophilus Columbianus) - Banff National Park - Alberta

Seguint la recomanació dels parcs, formem grup de quatre per extremar la precaució amb els ossos. It was a great trail!
Peter, Jee, Ester i Marc - Banff National Park - Alberta

Col Sentinel - Banff National Park - Alberta

Col Sentinel - Banff National Park - Alberta

Vistes des del Col Sentinel - Banff National Park - Alberta

Vistes des del Col Sentinel - Banff National Park - Alberta

Col Sentinel - Banff National Park - Alberta

Llac Annette - Banff National Park - Alberta

Llac Louise - Banff National Park - Alberta
Llac Louise; el color impactant de l’aigua és degut als depòsits de fang glacial.

Llac Louise - Banff National Park - Alberta

Llac Moraine - Banff National Park - Alberta
Llac Moraine; contràriament del que indica el seu nom, el llac no es va formar per la morena d’un glacial sinó per un enorme esllavissada de roques. El color blau del llac és degut als fins sediments glacials, coneguts com “farina de roca”, que es precipiten al llac durant el desgel estival. Aquestes partícules absorbeixen els colors del espectre visible, excepte el blau que és reflectit.

Hoodoos - Yoho National Park - British Columbia

Llac Emerald - Yoho National Park - British Columbia

Llac Emerald - Yoho National Park - British Columbia

Riu Cataract - Yoho National Park - British Columbia

Llac O'Hara - Yoho National Park - British Columbia

Llac O'Hara - Yoho National Park - British Columbia

Llac Hungabee - Yoho National Park - British Columbia

Llac Opabin - Yoho National Park - British Columbia

Vall O'Hara - Yoho National Park - British Columbia

Llac Hungabee - Yoho National Park - British Columbia

Marmota - Yoho National Park - British Columbia

Riu Yoho - Yoho National Park - British Columbia

Passeig dels glacials - Banff National Park - Alberta

Llac Peyto - Banff National Park - Alberta

Columbia Icefield - Jasper National Park - Alberta

Passeig dels glacials - Jasper National Park - Alberta

Cim Whistlers - Jasper National Park - Alberta

Cim Whistlers - Jasper National Park - Alberta

Llac Patricia - Jasper National Park - Alberta

Mufló - Jasper National Park - Alberta

Mufló - Jasper National Park - Alberta

Ramat de muflons - Jasper National Park - Alberta

Llac Medicine - Jasper National Park - Alberta

Cèrvol mul - Jasper National Park - Alberta

12 comentaris:

  1. Davant d'això que es pot dir.....que teniu raó, que la terra és meravellosa i queho expliqueu d'una manera fantàstica. I quines imatges!!!!!! Segur que no porteu una camara de les que regalen amb el Colacao, oi? Molts ànims i endavant companys, des de lo lluny, estic amb vosaltres !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bónica oi? I només parar-nos a pensar que només hem fet un bocí d'ella...
      És clar que la càmara, que no es de Colacao sinó de la Milka, ajuda! Jijiji
      Moltes gràcies Carles!!!
      Una abraçada ben forta!

      Elimina
  2. jo també estic amb vatres!!!! una abraçada a tots dos!!!
    Ruben.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Rupi quina il·lusió que tu també ens segueixis! No saps com vaig pensar amb tu perquè ens expliquessis cada tipus de plantes i d'arbres que vam veure! Quan tornem tenim pendent una sortideta per les muntanyes oi? ;)
      Una abraçada ben forta!

      Elimina
  3. Quina meravella que és la terra, i tant ben contada per vosaltres, és fascinant.
    Una abraçada molt forta.
    Conxi

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no saps com ens agradaria que tots vosaltres poguessiu veure aquests racons. Com deiem, encara és tan gran la terra i té tants indrets amagats que no som conscients del meravellós planeta en el que vivim i que hauríem d'aprendre a cuidar més.
      Moltes gràcies! Petonets!!!

      Elimina
  4. D'acord amb tots els comentaris, nomès afeigir que em feu enveija, encara que no podrie caminant tant.
    Petonets guapos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? Si mai poguessiu venir, us diríem un grapat de racons macos on estem segurs que una dona com tu hi podria arribar! Ja veuries! ;)
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Se'm posa la pell de gallina cada vegada que llegeixo una crònica vostra! Què grans! Resto a l'espera de la propera publicació =)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Silvia! Ens alegra molt saber que tu també disfrutes amb les cròniques :)
      Una abraçada!

      Elimina