dimecres, 13 de febrer de 2013

Tartiflette i xarop d'auró

Quan vam decidir emprendre aquesta aventura ens demanàvem si tot plegat seria una bogeria. Una d’aquelles coses que amb un se li acut i que sense transcórrer ni un segon autodestrueix deduint que és una ximpleria. Sí, la nostra decisió es va basar en molts pensaments ximples que han donat vida a aquesta idea tan agosarada. Sempre ens havíem preguntat quantes serien les persones que feien una parada en aquests segons de bogeria i la veritat és que ens vam sorprendre de veure que hi ha milers de persones que somien el mateix que tu i que d’una manera o d’una altra aconsegueixen fer realitat els seus somnis.

El Jean-Jack i la Chantal són una mignone parella, com dirien els francesos, que a principis del 2012 van decidir creuar l’Atlàntic per recórrer tota Amèrica amb una furgoneta equipada per ells mateixos (molt ben aconseguida per cert!). Són d’aquest tipus de persones que quan comencen a explicar les seves vivències t’enriqueixen de savis consells que li donen valor al teu equipatge. D’aquelles persones difícils de trobar avui dia pel món que estan disposats a ajudar-te a canvi de res i que a més a més t’obren les portes de casa seva amb una hospitalitat sorprenent. 

La vetllada a la “maison forestière” en l’antiga ciutat papal d’Avignon, va ser d’allò més càlida. Després d’un llarg dia fent ruta entre camps i camps de vi, la trobada no podia anar millor. Una típica tartiflette ens esperava per omplir el nostre estomac al costat d’un foc de llenya aquella nit. Amb les seves interessants historietes vam fer cap per l’endemà rebre’ns amb un esmorzar de xarop d'auró canadenc (deliciosament deliciós). Definitivament, estaven disposats a fer-nos caure en aquests dolços paranys per fer créixer les nostres ànsies cap al nostre destí. I, creieu-nos, ho van aconseguir.

Estem segurs que ells aconseguiran el seu i que ens tornarem a retrobar en algun indret del món. Moltes gràcies i fins aviat!

Despertar a la "maison forestière"

Vistes des del Col du Négron


Alpes-de-Haute-Provence

Entrevaux





2 comentaris:

  1. Bonjour

    Heureux de voir que votre voyage se continue agréablement. Vous parlez du "xarop de roure".
    En fait, il s'agit non pas de "sirop de chêne" (si "roure" veut bien dire "chêne") mais de "sirop d'érable" que, semble-t-il, il faut traduire par "auró".
    Bonne continuation....
    Chantal et Jean-Jack

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonsoir!

      D'abord merci beaucoup de votre correction. Comme on dit, on ne se couchera jamais sans avoir apris une nouvelle chose. Nous avions donc mal compris le nom du sirop.
      Merci de votre courage et bonne continuation à vous aussi.
      À bientôt!

      Elimina