dimarts, 19 de febrer de 2013

Andorra més petita que Mònaco?

Diríem que aquesta va ser la pregunta d’un encuriosit policia que va decidir aturar-nos tan sols tres dies després de deixar enrere la frontera andorrana. Enmig d’un Mònaco sumptuós, ordenat i redundant d’elegància on buscàvem un lloc on donar descans a la furgo, la nostra diminuta matrícula anava guinyant l’ullet a les autoritats ocasionant el primer "alto". "C’est qu’une simple inspection, ne vous inquiétez pas" (és una simple inspecció, no cal que us amoïneu). Més que una inspecció allò va ser un interrogatori de preguntes sobre la nostra vall; si s’hi podia circular lliurement, si es feia un control de mercaderies al creuar la frontera, com ens deien als habitants d’Andorra... Però la decepció va arribar quan va saber que la seva Mònaco era bastant més petita que Andorra. Tot i que més aviat diríem que allò va ser tota una afirmació que el va incitar a visitar Andorra algun dia. Sense més preguntes que les típiques formalitats de paperassa, el motor va tornar a encendre’s.

El dia ens esperaria assolellat i la furgo descansaria sobre el port mentre nosaltres ens perdríem pels enfilats carrers de Mònaco. Crescuda sobre la costa, els edificis s’alçaven cel amunt, un al costat de l’altre però sempre amb un ordre. El mar brindava amb les seves ones els vaixells amarrats al port i a les terrasses no hi faltaven turistes d’alt standing. La monarquia es palpava a l’aire i el Palais Princier es mostrava imponent damunt del turó custodiat per la guàrdia real. Mònaco oferia luxe i presumia de tenir dins dels seus quasi 2 km2 un dels circuits de la Formula 1.

El luxe i el poder es quedarien però a Mònaco. O almenys, pel moment. La ruta ens esperava i la furgo cridava a crits arrencar d’enmig de tants presumits turismes. Ella i nosaltres, estàvem fets d’una altra pasta. Deixàvem enrere Mònaco on la nit anterior la vam veure brillar sota els nostres peus, dalt de la Turbie. Des d’allà, la Nice que ja havíem acomiadat es mostrava il·luminada i Mònaco aviat seria aquell petit bocí que un dia va formar part de la nostra aventura.














1 comentari:

  1. Hola companys !!!! Com m'agraden les vostres cròniques.... teniu tot un club de seguidors de les vostres aventures aquí al DSI !!!!

    Ànims i no deixeu de mostrar-nos el vostre camí !!!!!!

    ResponElimina